MAZÓN FUE ECOLOGISTA

Las personas evolucionan, lo que pensabas y dejas escrito para la posteridad, ya no sirve, pero lo malo es que queda ahí y la gente puede recordartelo. Así que si no te dedicas a ello, mejor no escribas porque en las redes todo queda y luego se puede volver en tú contra.

¿Se puede pasar de pensar en blanco a negro?. Es evidente que si, aunque no se debiera porque los valores no tienen precio ¿o quizás si?.

En el año 2007, el ecologista Jordi Mazón era el azote del equipo de gobierno del cual formaba parte el actual Alcalde, Carlos Ruiz. Ahora, después de ser fichado por Ruiz, su radicalismo ecológico ha dado paso al apoyo total. Es como si el rayo de una tormenta, le haya traído la luz, tras ser nombrado concejal.

Para ilustrar estas afirmaciones que hacemos desde la Colla del Mamut, les ofrecemos el artículo publicado por Jordi Mazón, en su etapa reivindicativa. Fue publicado en el Punt de Trobada.

Sostenible de la Diba jo no vaig apagar els llums... (per Jordi Mazon)

JORDI MAZON BUESO

02/05/2007

Tot i que la intenció era afegir-me a la protesta simbòlica del passat 1 de febrer, promoguda per un moviment social crític, format per grups ecologistes i socials diversos, vaig canviar d'opinió en sentir que determinats governs locals i autonòmics, i l'estatal, així com determinades empreses privades s'hi afegien. No és que pensi que aquesta protesta hagi de ser quelcom exclusiu de la ciutadania, però tampoc no crec que l'única acció que prenen determinats sectors privats i públics davant d'un problema tan grau i anunciat com el del canvi global (mal dit climàtic, doncs tal i com deia Ramon Folch el passat 2 de febrer en un diari, el canvi climàtic ja no és un problema ambiental, sinó econòmic, per tant també social, i així global) sigui apagar els llums durant 5 minuts. 

Per exemple, si realment es vol contribuir a minvar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, determinats governs locals haurien d'actuar més localment, i prendre mesures més dràstiques que apagar cinc minuts les llums ornamentals. No entenc que ajuntaments que tenen a les seves mans grans projectes urbanístics, com els de Gavà i Viladecans per exemple, en zones d'alt valor ambiental i social com són el pla de Queralt i les Oliveretes, respectivament, s'afegeixin a aquesta protesta. 

No entenc que governs que tenen pendent d'executar, estan executant o han de donar permís d'obres, a projectes tan poc sostenibles com el túnel d'Horta, el quart cinturó, la MAT, el túnel de Bracons, l'ampliació d'estacions d'esquí, el desviament d'un riu com el Llobregat (illegal segons el Tribunal Suprem) i l'ampliació del Port, entre d'altres, s'afegeixin a apagar el llum els cinc minuts per a demanar una política més ambiental i fer front al canvi global. Algú ha valorat les emissions de gasos d'efecte hivernacle que s'emetrà, per exemple, en la construcció de les 3000 habitatges del futur barri d'Oliveretes de Viladecans, on actualment hi ha una zona agrícola i forestal amb 600 garrofers, 100 roures, 100 alzines, 52 figueres, 60 oliveres, 200 cireres? És necessari aquest creixement desmesurat? 

Més exemples. Si els grans magatzems del centre de Barcelona, i d'arreu en general, volen realment contribuir a millorar la qualitat de l'aire, i mitigar els efectes dels gasos d'efecte hivernacle, enlloc d'apagar cinc minutets la llum haurien de procurar que a l'estiu, quan els seus clients van de compres no hagin d'agafar el jersei per protegir-se de les gèlides temperatures que hi trobem a l'interior, que sigui dit de pas, no és més que una manera d'atraure al sufocat caminant que va pel carrer, i a l'hivern, procurar que els clients no agafin el xarampió quan abrigats amb bufanda i guants entren en un ambient tropical. 

Cal un canvi de paradigma. Com ve descriu Kün en la seva obra estructura de les revolucions científiques, al llarg de la història el pensament divergent ha estat l'embrió d'una revolució en la concepció del món, i ha fet avançar la ciència.

Davant la problemàtica global de canvi climàtic (canvi global), l'apagada del passat dia 1 és la mostra de l'existència d'un pensament divergent al què estableixen les grans multinacionals i el sistema. Aquest pensament divergent és l'embrió d'un canvi de paradigma social, econòmic i ambiental que de ben segur veurem en les properes dècades.