La Helen: "Canto fluix a les 2 de la matina perquè és quan em ve la inspiració"

El Baix Llobregat està ple de joves talents que tracten de fer-se un lloc en el complicat món de la música. Impossible no és, ens ho ha demostrat la sesrovirenca Rosalía o Channel, d'Olesa de Montserrat a més de Aitana de Sant Climent de Llobregat. Però La Helen, és una noia que ve trepitjant fort a moltes Festes Majors de la Comarca com  Sant Vicenç dels Horts. Arribarà adalt de tot?

Com descriuries el teu estil musical?

El meu estil musical és una mica canviant. El meu primer estil era transmetre el que era jo en aquell moment. Ara quan tregui música nova serà diferent. Però la meva música barreja la modernitat amb el classisme de la guitarra clàssica i estructures electròniques.

El meu estil musical continua sent el mateix, però no transmeto el mateix perquè no soc la persona de fa uns anys. Han canviat les coses que tinc a dir.

Què se sent en actuar al poble on has crescut des de petita?

Va ser divertit, jo vaig néixer a Sant Vicenç dels Horts i actuar allà vas amb especial il·lusió. Tots hem sigut petits i hem anat a veure els concerts i fer una mica el ximple i de cop veure't a dalt de l'escenari és increïble. A més també conec molta gent i és un concert on tens un suport especial.

Com són les teves actuacions? Perquè tens tant una banda com després cançons en solitari.

Així és, tinc les meves pròpies cançons, però aquestes no em donen per omplir tot un espectacle. El que faig amb la banda és versionar cançons que a mi m'agraden donant-li el meu toc. En aquest sentit, en un espectacle meu escoltareu tant els meus singles com cançons d'altres artistes versionades seguint el meu estil.

Propera parada, la festa Major de Sant Feliu de Llobregat d'aquest cap de setmana...
Exacte, el dilluns 10 d'octubre amb la banda. També toco el 15 d'octubre a Sant Just Desvern.

I després te'n vas de gira per Espanya

El dia 26 toco a un bar. El 28 d'octubre toco a la sala Pícaro de Toledo i l'endemà al Búho Real de Madrid.

Dir que haig d'anar a tocar a Madrid és especial i és un salt endavant a la meva carrera. Aquesta gira és molt important perquè Madrid concentra ran part de l'estructura del món de la música. Sempre pot haver-hi algú introduït al món de la indústria que em pot promocionar o oferir alguna oportunitat.
 

No ho considero un punt d'inflexió perquè tampoc estic omplint el Wizink Center, però sí que és una gran oportunitat per donar-me a conèixer més enllà de Catalunya i el Baix Llobregat.

A què aspira La Helen?

Doncs no tinc cap aspiració concreta. Jo canto i toco perquè adoro el món de la música. Però si em poso a somiar a mi m'agradaria poder viure de la música.

Viure de la música tampoc implica omplir estadis ni ser extremadament famosa, simplement vull poder viure del que a mi m'agrada. 

Tens previst treure algun disc?

De moment no. Produir un disc és molt car, i jo no m'ho puc permetre. Actualment, és millor treure un Single i em centraré en això i potser si tot es pot agrupar dins d'un disc ho faré segurament.

Les teves cançons pròpies són sempre tu, una guitarra i la teva veu. És l'estil on et sents més còmode?

Principalment sí. La Guitarra és el meu instrument, la vaig començar a tocar de petita i vaig fer un parell de classes, obligada per la meva mare. A partir d'allà, he après de forma autodidàctica. Pel que respecta a la meva veu, sí que imparteixo classes de cant des de fa quatre anys.

Com és compaginar la teva vida d'estudiant amb la de cantant?

És una mica complicat, però afortunadament, la carrera que curso no és molt complicada per a mi. En aquest sentit, a vegades m'he saltat classe per assajar. Però sí que és complicat perquè tots els meus músics fan classes, el que fa molt difícil quadrar horaris per assajar. En el context de Sant Feliu per exemple, els assajos de la banda també els he hagut d'alternar amb els assajos del concert de Madrid que són en en Acústic, una modalitat completament diferent basada en un guitarrista, un percussionista i jo.

Econòmicament que t'aporta la música?

Està molt poc remunerada. No puc viure de la música. Els espectacles que fem, a més de cobrar-se poc, s'ha de dividir entre la banda. Al Baix Llobregat no disposem de cap ajuda. L'art no és considerat com una feina com qualsevol altra. Molta gent pensa que per actuar gratis no ens mereixen cap remuneració.

Hem arribat a tocar en concerts on ens pagaven 4 euros a cada membre de la banda

Ara mateix és una professió passional. Fins que no tens un renom no se't pagarà bé i necessites invertir molts diners per tenir una base professional.

Gaudeixes més tocant sola o amb la banda?

Amb la banda m'ho passo molt millor. No és el mateix cantar amb la guitarra que sense, ja que em deixo portar molt més i se'm permet fer moltes més coses que amb la guitarra no pots perquè has d'estar pendent d'altres factors com els tempos. Però per un altre lloc amb la banda també et limites perquè no puc fer tot el que podria fer sola.

Com et sents a dalt de l'escenari?

És com estar sola a l'habitació escoltant música, al teu món, cantant i donant-ho tot. Veure com el públic et mira i et dona la sensació que de veritat t'estan escoltant és una sensació única. També és d'especial il·lusió veure que el públic comença a saber les cançons és una sensació única.

D'on treus la inspiració per escriure les lletres?

Acostumo a estar al meu llit i començo a inspirar-me a les dues o tres de la matinada. Toco a les 2 de la matinada fluixet, és l'hora a la qual m'inspiro, però mai m'han dit res, el que sí que és cert que m'han fet comentaris que em sentien cantar a la nit.

Què t'aporta la música?

És la meva identitat. Em fa sentir com a casa, pertanyo al món de la música i he estat feta per estar aquí. Sense la música no sé què seria en aquesta vida. Em porta cap a l'estabilitat mental, ja que quan estic malament m'ajuda molt. De fet, les meves lletres són tristes, soc incapaç d'escriure de coses maques. És la manera de treure el que tinc a dintre quan estic enfadada.