La Generalitat impedirà la construcció de 15.000 habitatges a la Costa Brava

El nou Pla  de la Generalitat permetrà frenar la construcció de 15.000 habitatges a la Costa Brava, però també construir-ne fins 15.000 més.

La Costa Brava cambia de modelo urbanístico.

En paraules del Secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, "venim d'una tradició urbanística i territorial de molta ocupació de sòl i en molts casos no hem prestat prou atenció als teixits urbans dels municipis i ciutats. L'objectiu que tenim ara és revertir aquesta política i prioritzar el «reciclatge urbà» per davant de l'extensió urbana. El tema de les urbanitzacions ha estat i és un greu problema, perquè moltes estan mancades de serveis. Hem de crear fórmules per ordenar aquestes urbanitzacions, però aquest model no l'hem de poder reproduir mai més. No podem permetre que al nostre país es torni a reproduir aquest tipus de model tan insostenible, tan impropi d'aquest moment. Hem volgut actuar al litoral gironí perquè és un àmbit que, des del punt de vista ambiental, és molt sensible".

En aquest sentit Serra ha afirmat "la gent sempre diu: s'ha edificat molt, a la Costa Brava. Malauradament, no podem revertir el que ja està fet, però a la gent se li ha hagut d'explicar que molts dels sòls i boscos actualment sense edificar eren potencialment transformables en urbanitzacions. Dit d'una altra manera: el que avui està edificat es podria multiplicar per quatre si tot això es tirés endavant. El que hem volgut garantir és que bona part d'aquests projectes no es puguin tirar endavant. Perquè hem prioritzat, sobretot, el vector paisatge: els espais singulars, emblemàtics... El paisatge, a més, està directament vinculat amb la candidatura de la Costa Brava com a reserva de la Biosfera de la Costa Brava". 

També aclara que hi ha "vector ambiental o climàtic: amb la reducció d'aquests 15.000 habitatges, garantim que es deixin d'emetre a l'atmosfera 620.000 tones de CO2. I òbviament hi ha també un vector de model urbà: a Catalunya tenim molt sòl desenvolupat en baixa densitat, i això és insostenible". 

Pel Secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, aquest "pla director és un «paraigües» de responsabilitat i iniciativa de la Generalitat . Jo crec que és una excellent oportunitat dels municipis per poder refer el seu model a partir d'una iniciativa que és responsabilitat del Govern".

I mentre que la majoria d'alcaldes han aplaudit el pla, hi ha ajuntaments, com el de Port de la Selva, que s'hi han oposat perquè el consideren massa restrictiu. I així ho confirma Serra "és així. A grans trets els ajuntaments estan contents, però hi ha algun cas, com el de Port de la Selva, que defensa, molt lícitament, el seu model. Evidentment, respectem totes les opinions.  Pals i Roses són dues de les poblacions més afectades.

I la raó es que ambdués estaven situats en sòls inundables i, per tant, també hem aprofitat aquesta revisió per treure aquests sòls. De fet, Roses va tenir un POUM que va decaure per sentència, precisament per un tema d'inundabilitat. En el cas de Pals, volem intentar arribar a temps a aquella barbaritat de sòl per desenvolupar. És el mateix cas que Begur. Són casos en els quals hem entrat molt a fons perquè teníem la seguretat jurídica de poder fer-ho".