Sant Feliu signa un conveni amb el Consorci de Collserola per rehabilitar la Torre Abadal

Torre Abadal/@Wikipedia

La Junta de Govern Local va aprovar un conveni amb el Consorci de Collserola per dur a terme diferents actuacions en edificis històrics.

Concretament, l’acord contempla la transferència de 115.000 euros que es destinaran, entre d’altres, a l’avantprojecte i execució de la primera fase de rehabilitació de la Torre Abadal.

Aquesta construcció és l’únic element patrimonial de Sant Feliu declarat bé cultural d’interès nacional, degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia.

El conveni també contempla la instal·lació de nous tancaments a la Masia de la Salut, i la perforació i construcció d’un pou d’aigua a la Masia de Can Ferriol. Es preveu que en els propers anys la Torre sigui la prioritat inversora de les actuacions en conveni entre l’Ajuntament i el Consorci.

L'HISTÒRIA DARRERA AQUESTA TORRE DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

En uns camps de conreu al voltant de la Torre Abadal, l'any 1977  Llibert Piera hi va fer prospeccions superficials, i hi va localitzar ceràmica ibèrica a la rodalia. El jaciment està documentat en el Catàleg del municipi de Sant Feliu de Llobregat de l'any 1988, localitzant al peu de la torre fortificada restes de ceràmica d'època medieval, les quals fan suposar l'existència d'un assentament fins aleshores desconegut. També hi ha restes de ceràmica dels segles XVI-XVII, localitzats al voltant de la Font de Torre Abadal.

A l'edat mitjana la torre Abadal formava una quadrada semiautònoma dins l'antiga parròquia de Santa Creu d'Olorda, entre el territori de Duïsme o Sant Pere del Romaní i Valldonzella i des del cim del puig d'Olorda fins al Llobregat. Possiblement és una de les antigues torres d'Olorda documentades al segle x, tal volta l'antiga torre que fou del difunt Sunyer o torre que el 998 donà Ènnec Bonfill a l'abat Odó de Sant Cugat, entre altres coses, a canvi del castell de Gelida. El 1120 la torre de Sant Cugat al terme d'Olorda s'anomenava domus de Gallifa. El 1234 Jaume I confirmà al monestir vallesà la dominicaturam de turre abbatiales Gallifa. Posteriorment passà a altres mans i dominis.