El vicepresident Jordi Puigneró: "Alguns impedeixen que l'Aeroport del Prat competeixi amb economies dinàmiques"

Jordi Puigneró/ @EP

Aquest diumenge en un article a La Vanguardia, el Vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró ha defensat l'ampliació de l'aeroport del Prat, que vol que sigui " verd, intercontinental i gestionat des de Catalunya". 

Comença Puigneró admetent "tinc la màxima ambició política per a Catalunya. Per això treballo per la seva independència. I per això també treballo per a tenir el millor aeroport possible a la nostra casa, que traduït al segle XXI vol dir un aeroport “verd i intercontinental”. 

Afegeix que "més important que ampliar l'aeroport del Prat és que la seva gestió es faci des de Catalunya, és a dir, concertadament entre la Generalitat, les cambres i agents econòmics, el món local, etcètera. Estic convençut que si Catalunya fos un Estat independent ja faria anys que tindríem un hub intercontinental".

Admet Puigneró que "avui, la bandera ecologista, com la digital, ha de ser present en totes les polítiques. Per tant el gran repte és com fem compatible la lluita contra el canvi climàtic amb la lluita per la competitivitat econòmica i el progrés. De la mateixa manera que hem hagut de fer compatible la crisi sanitària amb l'activitat econòmica". 

I per ell "aquells que avui rebutgen la inversió de l'aeroport, d'aquí a dos dies es queixaran que l'economia catalana no crea llocs de treball de qualitat i que els nostres joves amb talent han d'emigrar. Les mateixes veus que no diuen res de la inversió a Barajas i que amb la seva actitud impedeixen que el nostre aeroport pugui competir de tu a tu amb les economies més dinàmiques del món. Veus que condemnen a Catalunya a tenir un aeroport regional. Si no som capaços de fer compatibles ecologisme i economia, haurem fracassat com a societat".

Per aixó assevera Puigneró: "Alguns impedeixen que l'aeroport del Prat competeixi amb economies dinàmiques".

A més creu que "el treball de veritat" ve ara "la redacció del pla director de l'ampliació del Prat. I aquest pla només serà efectiu si preveu tots el paràmetres ecològics. Si no és així, no aprovarà l'examen de la Comissió Europea. Però és que tampoc aprovarà el de la Generalitat. Amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu crec que caldrà pensar en un aeroport de nova generació, potser el primer que inclogui totes les mesures necessàries per a la lluita contra el canvi climàtic".

Per ell "I la primera és la transició cap a la descarbonització.  Hem de pactar i exigir a les companyies aquesta substitució del combustible i en qualsevol cas incidir en les taxes que paguen, tal com va dir recentment Ursula von der Leyen: “Qui generi CO2tiene que pagar-ho”. Tenim que descarbonizar, també, el transport intern i d'arribada (autobusos, camions que circulen per les pistes, taxis, transport particular, etcètera). La descarbonització de la mobilitat és un dels eixos prioritaris de la meva conselleria. No hi ha dubte que la mobilitat aèria serà diferent (per motius climàtics però també sanitaris o econòmics). Però tampoc hi ha dubte que es continuarà volant". 

En aquest sentit afirma "sóc partidari d'anar substituint vols curts per trens, però els vols que segur seran imprescindibles, per falta d'alternativa, són els intercontinentals. I si no els tenim, tindrem una Catalunya capital Barajas. Per això ens fa falta un aeroport per a fer front a aquest doble repte: el de la intercontinentalidad i el de la sostenibilitat. Els dos seran necessaris per a subsistir".

En paraules del Vicepresident de la Generat "s'ha esmentat poc, crec que és rellevant destacar que gràcies a la Generalitat, l'acord per a l'ampliació del Prat inclou també les inversions ferroviàries dels aeroports de Reus i Girona, que ajudaran en l'objectiu de connectar Catalunya amb el món també des del territori i no solament des de Barcelona. Unes inversions aplaudides pels agents econòmics i les institucions de totes dues demarcacions".

Amb aquesta inversió Espanya, afirma Puigneró "no ens regala res, bàsicament perquè es fa amb els nostres impostos. Però, de la mateixa manera que trobaríem absurd renunciar de sortida a inversions provinents de fons europeus, per què hem de fer-ho en aquest cas? Davant els del “no en tot” i dels del “si a qualsevol cosa” hi ha una Catalunya que diu “sí amb condicions”. 

Puigneró afirma finalment "Jo sóc d'aquest últim grup- "sí, amb condicions"-. Tenint molt present que cal continuar treballant per a disposar de sobirania de decisió sobre les nostres infraestructures. Només així podrem fer el país que necessitem. Un país independent, verd, digital i connectat".