També ha tingut impactes positius. La Covid ha fet que els municipis de la comarca encara treballem de forma més col·laborativa. Des del Consell treballem per unir encara més els municipis, sobretot aquells més petits i mitjans.

Elaborem projectes de forma conjunta amb aquests municipis i pal·liar una mica les diferències estructurals dels municipis. 

Com es concreta aquesta col·laboració entre municipis?

Nosaltres durant la pandèmia els primers mesos vam fer un treball molt intens amb els agents socials i econòmics de la comarca, és a dir, amb sindicats i també amb les Patronals. Així va néixer el CISEC,  el Comitè d'Impuls Social i Econòmic, un nou motor per la comarca per veure com podíem superar aquesta situació de la covid. Amb això, vam impulsar també amb tots els grups polítics del Consell Comarcal un pacte per un nou impuls econòmic i social. 

Tot això es va traslladar als municipis als 30 municipis de la comarca, que també van poder fer les seves aportacions, d'on va sortir un pacte amb mesures de diferents línies on treballar conjuntament. Ens ha permès saber quines eren les prioritats de la comarca.

Quins temes s'han prioritzat arran d'aquestes reunions amb els municipis?

La seguretat, entesa no només com en l'àmbit sanitari, a través de totes les inversions que feien falta i fan falta a la comarca, sinó també la promoció econòmica, la importància de la indústria en el nostre territori, però sense deixar de banda tot l'àmbit turístic on també som una potència a escala catalana.

Què vau aconseguir econòmicament?

El Consell Comarcal va poder activar dels seus romanents de tresoreria 10 milions d'euros, que va traslladar als 30 municipis de la comarca. Vam fer un pla on vam articular una convocatòria de subvencions per fer inversions i van traslladar 10 milions d'euros per poder activar les propostes i projectes que estiguessin vinculats amb el pla d'impuls econòmic i social, que ja estan impactant en alguns municipis de la ciutat.

"Sobretot pensem en municipis mitjans i petits"

Podeu donar algun exemple?

L'ajuntament de Cornellà, amb aquesta inversió, ofereix un centre de recursos per a dones. De fet, Cornellà també serà a la seu del Sisè Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 

Som una comarca declarada feminista ja fa molts anys, amb una trajectòria marcada per 6 congressos sobre dones que no s'han fet a cap altra comarca de Catalunya. Dels deu milions d'euros, dos milions van dedicats a polítiques feministes.

Alguns partits són partidaris de suprimir els consells comarcals...

El Consell Comarcal dona serveis, sobretot als municipis més petits, que no tenen oficines pròpies. També Gestionem les Beques menjador i el transport escolar, que genera molta feina. Addicionalment, oferim serveis socials. En cap moment dupliquem les tasques dels ajuntaments.

"És cert, podem fer a vegades demagògia i dir que tenim  les institucions duplicades, que estem fent el mateix, però no és exactament el mateix." 

El Baix Llobregat és veí de Barcelona. Com són les sinergies amb la capital catalana?

Hi ha col·laboració amb Barcelona. Hem de tenir en consideració que gran part del nostre territori forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i són molts els projectes que s'elaboren conjuntament. A través de l'AMB s'impulsen moltes iniciatives i nosaltres també en proposem.

"Fem projectes conjunts amb l'àrea metropolitana, sobretot en l'àmbit de promoció econòmica"

Barcelona en certa part sempre pot eclipsar a la resta de municipis. Està ben representada la Comarca del Baix Llobregat, tenint en consideració el seu potencial econòmic i demogràfic?

Clar que no, ens queixem i ens queixem de la manca d'inverions del Govern de la Generalitat. Som una comarca a la cua en el que respecta al reconeixement

"Les inversions que s'han fet des del govern de la Generalitat no estan a l'altura del que el territori mereix. Un exemple súper clar d'aquesta manca d'inversió és en tot l'àmbit del parc agrari".

Tenim empreses, som la 2a potència industrial a Catalunya, però en els últims 20 anys hem perdut població ocupada en aquest sector.

La població ocupada a la comarca ha augmentat respecte a altres anys.

El setembre de 2022 tenim més població ocupada que el 2000. Tenim més gent treballant que abans de la crisi, el que significa que estem aconseguint generar molts llocs de feina. 

"També el tema turístic, és a dir, també som una de les comarques que ha tingut millors dades d'ocupació de l'any 2022".

Es presenta a la reelecció a les Municipals de 2023 per Vallirana. Espera revalidar-se un mandat més?

M'encantaria reeditar l'alcaldia. Continuarem treballant per poder assolir els diferents punts que portàvem al programa. Tot i la pandèmia hem pogut avançar molt en els projectes plantejats amb infraestructures essencials com les interconnexions d'aigua. Sobretot destacar acabar la construcció de la variant de Vallirana.

També presideix el Parc Agrari, quines problemàtiques encaren els agricultors?

L'ampliació de l'espai ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a Aus). Consisteix en l'extensió de la zona protegida a tot el parc agrari, el que fa que es limitin molt les activitats agràries.

Això fa que amb l'actual normativa urbanística es limiti molt l'activitat agrària. Provocant que zones agràries que ara són productives deixin de ser-ho".

Com a Consell Comarcal el que diem és que s'ha d'ampliar el període. El govern també ha d'obrir un procés que sigui realment participatiu, amb el qual tots els sectors que estem implicats puguem participar.

Tot ha d'anar acompanyat d'una modificació del pla especial, per adaptar-lo a l'ús de l'agricultura del segle XXI.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat en contra de la ampliación de la zona ZEPA en el Parc Agrari

Cap a on s'ha de dirigir la comarca?

Hem de protegir la indústria i aprofitar el Pacte Nacional, una gran oportunitat per fomentar el sector. La comarca també ha de fer front als desafiaments del canvi climàtic i consolidar la transició energètica al Baix Llobregat. Hem d'anar cap a energies renovables i recuperar el reaprofitament forestal.