El dia 12 de setembre l’Alcaldessa Díaz va publicar un tuit on deia: “vamos a vivir en Esplugues una Fiesta Mayor que no olvidaremos nunca”. Tenint en compte com les gasten a Can Socialista amb la gestió de les festes majors, gairebé sembla una amenaça. I és que la legislatura que s’acaba aquest curs ja va començar torta, en relació a les festes. I s’està acabant encara pitjor. Fem-ne un repàs.
L’any 2019 -cansada de rebre xiulades al balcó de l’Ajuntament- l’Alcaldessa, amb l’embranzida envalentidora de la majoria absoluta, va decidir que no hi hauria pregó. Se’l va carregar. I amb ell, el seguici festiu i el ferro-ferro. Allò va ser gros. No he estat mai amant de les xiulades, i més aviat crec en el respecte institucional. I encara sap més greu que el pregoner de torn acabi essent víctima del fet, però segur que hi havia altres maneres de solucionar-ho. En tot cas, un càrrec públic ha de saber que aquestes coses li van amb el sou. Doncs, durant la legislatura, el Govern Municipal ha acusat més d’una vegada directament les entitats de cultura popular de promoure les xiulades. Així doncs, castigats de cara a la paret.
I llavors va arribar la pandèmia, i el 2020 no vam tenir Festa Major. L’any passat, encara amb moltes mesures restrictives, es va organitzar un pregó a porta semi-tancada als jardins de l’EOI, que va servir per homenatjar el personal sanitari i la seva feina fent front a la pandèmia. Res a dir, però la pax romana que es va viure aquell dia els devia donar idees.
I ja som a setembre de 2022. No hi ha restriccions pandèmiques, i ja esperàvem tornar a viure el ferro-ferro a les portes de l’ajuntament, després del pregó de la gimnasta olímpica espluguina Alba Petisco. Doncs no. El Govern Municipal s’ha endut el pregó a l’Espai Corberó, al qual caldrà accedir amb invitació. I no hi haurà seguici festiu fins a la plaça de l’ajuntament, naturalment. Ja ha estat molt comentada la bastida que ens hem trobat muntada a la casa consistorial en tornar de vacances (i que el Govern Municipal assegura que serà fora divendres dia 16). Ja era un indici que feia sospitar que molta festa, a plaça, no n’hi hauria. Així doncs, veiem com els nostres governants locals, que són els que s’haurien de mostrar més propers, han donat l’esquena al poble. La legislatura va començar malament, i s’acaba malament.
A tot això cal sumar-hi l’escassíssim suport municipal que rep la Festa Major de Santa Magdalena, que se celebra al juliol (ho deixo escrit perquè rep tant poc suport que hi ha una quantitat enorme de conciutadans que ni tan sols saben que tenim una Festa Major petita); el veto que L’Escamot Trabucaire està patint amb la negativa del Govern de donar-los permís per participar a cap de les dues festes, i el fet que ni un sol dels concerts programats per la Festa Major de Sant Mateu sigui d’artistes que cantin en català. Ni un de sol. Són només tres exemples més de les decisions polítiques que pren la nostra Alcaldessa relacionades amb les festes majors. Perquè són decisions polítiques. I aquestes decisions fomenten que, al final, hi hagi una Festa Major que se la senten seva els uns, i una altra Festa Major que se la senten seva els altres. Decisions polítiques que fomenten la divisió. I després ens venen a donar lliçons morals amb els cartellets vermells que han escampat per la ciutat.
Un altre dia parlarem dels mercats.
Escribe tu comentario