Tot eren camps

Ara fa uns dies vaig visitar en el marc de la jornada “Hortes Obertes”, organitzada per la Plataforma Ribera-Salines, l’hort comunitari La Bardissa. Allà hi vaig poder veure persones treballant la terra per millorar la zona i donar utilitat a la sembra, mares i pares educant els petits de casa i explicant-los d’on surten els aliments i també una gran tasca de difusió i conscienciació de quin és el nostre entorn, dels valors i necessitat de preservar el medi ambient i el planeta així com d’important i vital és l’abastiment amb productes de proximitat.

Aquesta plataforma veïnal està formada per persones que han nascut, crescut o que tenen arrelament amb la nostra ciutat i que els preocupa el model de planificació urbanística vigent a Cornellà.

I és que no és per menys. En l’actualitat i a resultes del Pla General Metropolità de 1976 una ARE (Àrea Residencial Estratègica) amenaça els horts d’El Serrallo i Les Salines del nostre municipi. Es tracta de la constitució del consorci urbanístic entre l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Ajuntament de Cornellà aprovat el 2009 i que preveu la construcció d’un nou barri de 2.497 habitatges en una superfície de 54 hectàrees, és a dir, el que ocuparien 60 camps de futbol.

Al febrer del 2022 la Plataforma Ribera-Salines va publicar el manifest que des d’aquesta tribuna us animo a llegir i que trobareu al seu web. Un manifest en el que no ens hi podem adherir les persones per la complexitat legal que suposa per una entitat com la plataforma el tractament de dades i la subjecció a la normativa legal regulada per la “Ley Organica de Protección de Datos de Carácter Personal”. Però més enllà de l’adhesió formal hi ha l’adhesió moral. L’adhesió que des del primer dia vaig tenir cap a les demandes d’aquest grup, que comparteixo i a les que dono plenament suport.

Després de la manifestació organitzada per la plataforma el passat 29 de juny davant l’ajuntament i en la que vaig participar tant a títol individual com també com a membre d’una de les entitats adherides al manifest, vaig escriure en una publicació a les meves xarxes socials: “No és "eco-barri" si arrasa l'espai agrari. Estic a favor de que a la nostra ciutat es promogui l'habitatge social i que tothom pugui accedir a un habitatge digne però posant ciment a l'últim espai verd natural que ens queda a Cornellà no considero que sigui la manera. Hem de trobar altres solucions! Els maons no es mengen i ens cal garantir a tota la comarca del Baix Llobregat que la pagesia i el cultiu de proximitat mantinguin el poc espai que la pressió urbanística de les darreres dècades els ha deixat. Ens hi juguem el nostre futur. Stop ARE Ribera-Salines!”.

L’alcalde Balmón en una entrevista al diari El Punt Avui aquest passat agost afirmava amb rotunditat que mai l’espai afectat per l’ARE havia estat zona agrícola. Sota el meu punt de vista és una mica agosarat afirmar que una ciutat que té orígens amb vestigis romans, i que sabem que existia com a població al segle X, no tenia una zona de conreu al costat d’un dels rius més importants del país. M’agradaria poder viatjar uns anys enrere i preguntar-li al meu rebesavi, que a més de regidor republicà a l’Ajuntament de Cornellà fou pagès i president del sindicat local de pagesos, si els camps d’El Serrallo i Les Salines eren o no eren zones agrícoles. La resposta? Tenint en compte la tradició agrícola de la nostra comarca, me la puc imaginar.

Hem viscut en els darrers gairebé tres anys una situació primer de pandèmia i seguidament de crisi que ens ha de fer reflexionar sobre si el model post franquista del 1976 és vàlid encara a dia d’avui. Així mateix plantegem-nos quin model de ciutat volem. El model de construir pisos allà on hi havien equipaments com en el cas del Cine Pisa o camps de conreu com a Ribera-Salines? I quin serà el següent pla? Construir a l’antiga caldereria de la Siemens o el Llobregat Centre Comercial? Som a temps d’aturar l’ARE i decidir com reconvertir i reorientar espais cap a una finalitat de benefici col·lectiu sense deixar mai de banda les persones vulnerables i les seves necessitats bàsiques.