Sant Boi amb Sergio Garrote que competeix aquesta setmana als seus primers Jocs Paralímpics

Sergio Garrote amb l'alcaldessa de Sant Boi Lluïsa Moret abans d'anar a Tòkio

Sergio Garrote viladecanenc i membre del Club Ciclista Sant Boi competeix aquesta setmana als Jocs Paralímpics de Tokio. Des de l'Ajuntament Sant Boi li han volgut enviar molta força des de el municipi on entrena per la contrarrellotge d'aquest dimarts, la seva participació en ruta de dimecres i la seva participació en la prova d'equip de dijous. 

Garrote va estar concentra amb la selecció espanyola unes setmanes abans d'aterrar a Tòkio per acomplir amb els requisitis Covid.

Quan al 2001 va caure de la bastida d'una obra i es va produir una lesió medullar, Sergio Garrote es va preguntar per què a ell. La resposta arribaria 14 anys després a través d'una bicicleta de mà. En paraules de Garrote "el ciclisme va donar sentit al meu accident. Quan va ocórrer, el món se'm va venir damunt i se'm va fer gran. Fins llavors pensava que jo em menjava el món i el món em va menjar a mi. Amb unes seqüeles tan greus et planteges un futur ple d'incertesa. És una experiència com la d'ara en collectiu pel coronavirus, però individual, només tu la pateixes i a la resta de la gent la vida no li canvia", reflexiona. 

"El ciclisme m'ha retornat la il·lusió i el Sergio d'abans de l'accident, que era ambiciós. També m'ha retornat la pau i em va obrir les portes d'un nou futur", assegura. Abans d'aquella caiguda, Garrot ja era un gran aficionat a les bicis. Tenia dos, una de carretera i una de muntanya, però mai havia competit. Després de l'accident, es va desprendre d'ambdues. Mai va pensar que el ciclisme es convertiria en la seva forma de vida i que gràcies a ell descobriria les seves qualitats per a aquest esport que, unides a la seva tenacitat i capacitat de treball, li han convertit en tot un referent de l'escamot internacional". 

Ha guanyat medalla en totes les proves en les quals ha participat amb la selecció nacional des que va ser convocat per primera vegada en 2016 per a una Copa del Món a Bilbao. No hi ha carrera, ja sigui Mundial (2 plates i 5 bronzes), Copa del Món o d'Europa en la qual no hagi pujat al podi. Totes les medalles estan guardades en caixes. "Quan me les llevo, les guardo perquè el que penso és en la següent".