Agustí Cortés (Bisbe Sant Feliu): " Els alcaldes sempre agraeixen la feina de Càritas"

Les labors socials de Càritas són molt importants en la societat. Però per als més despistats, què és Càritas i què fa?

És la secció del que diem diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, que té la seu aquí al Baix Llobregat. És una solució de la comunitat cristiana que sempre té una essència benèfica. Un compromís de fer, una acció social en favor dels marginats, els pobres i els necessitats.  Des dels seus orígens, l'església sempre ha tingut aquesta dimensió social per ajudar i fer justícia i promoció humana. 

Quin és el seu recorregut a la comarca del Baix Llobregat?

Tot comença quan es va desmembrar de l'antiga Càritas de Barcelona, creant la Diòcesi. Amb aquesta autonomia podíem abordar més concretament els problemes de benestar i necessitats de la població.  

Càritas és la branca benèfica de l'església. Teniu una gran acceptació de la fe cristiana a la comarca?

Depèn, Càritas neix de la convicció de la fe cristiana i en l'amor compartit amb l'església. 

Però, no és només en l'àmbit de les persones creients, Càritas treballa on hi ha pobresa o hi ha necessitat, independentment de la religió.

Al ser de l'esglèsia, quines són les vostres fonts de finançament?

La major part del finançament és privat. Gairebé un 70% provenen de finançament privat, contra un 30% provinent de les administracions públiques.

Les donacions privades són primordials per permetre l'acció de Càritas

No directament de la pròpia església, sinó de donatius o col·laboracions, tant de persones com entitats de les parròquies.

Consideren que la gent del Baix Llobregat és solidària?

En general podem parlar que tota la societat és solidària, no només la demarcació del Baix Llobregat. Això s'ha demostrat amb la pandèmia de la Covid o la guerra d'Ucraïna, però també amb anterioritat amb la crisi del 2008. Òbviament, el grau de solidaritat també depèn del moment, per exemple, quan sorgeix una emergència, com la crisi, la gent respon immediatament.

Parlem d'una solidaritat constant?

La solidaritat no és sostenible durant el temps. Malgrat tot, pensem que no és només al Baix Llobregat, sinó de tot el territori en general. Hem d'aconseguir mantenir de forma més constant aquesta solidaritat. 

Amb la pandèmia s'ha incrementat el nombre de gent necessitada. La ciutadania baixllobregatina ha respost a aquesta trucada d'auxili?

Amb l'afectació de la pandèmia vam arribar a atendre gairebé 1/3 més de persones que l'any 2019. D'aquestes noves incorporacions,  i el 50% mai havien necessitat ajuda de Càritas. Es tracta d'un impacte brutal que encara dura, en la darrera memòria tenim un augment del 13% en persones ateses.

Però la societat del baix Llobregat ha sabut respondre. El nostre voluntariat tant de gent gran, que formen principalment el gruix de Càritas, tant com gent jove, saber donar resposta a la situació.

Estem relativament satisfets de la solidaritat de la gent. Aquí al Baix Llobregat, sobretot en detalls importants com les ajudes de veïnatge i voluntàriament amb l'esperit de Càritas.

Però en aquest terreny són més ambiciosos, sempre somiem que havien de ser molt més solidaris. 

La situació ideal seria on Càritas ja no fos necessària. Què necessitem per aconseguir aquest món ideal?

Bé, si ens permetem en aquest sentit somiar o projectar allò que els nostres ideals cristians desitgen, òbviament hem d'imaginar que la solució passa per un canvi de les estructures econòmiques. Això implica modificar la manera d'afrontar l'entorn de la nostra societat i l'àmbit personal.

Si ens permetem somiar, òbviament, l'objectiu seria que en algun moment poguéssim dir no fa falta cap ajuda. 

Si tenim en compte la globalització, tot i tenir solucionat el problema en l'àmbit català, continuaran existint desigualtats globals. En aquest sentit, Càritas també té la seva dimensió internacional mitjançant Càritas Espanyola.

Quin perfil de ciutadà ateneu?

En la darrera memòria feta s'ha constatat hi han dues escletxes i s'ha creat una tercera. Les dues primeres es basen en el gènere i la nacionalitat. Càritas atén un 65% de famílies monoparentals, on la mare és l'única responsable dels fills i l'única font econòmica. Els immigrants són un altre gruix important de la gent atesa, perquè arriben amb els mitjans que arriben. La tercera bretxa que s'ha creat ara és l'edat, els joves estan despertant aquesta nova escletxa.

Doneu abast per cobrir tota aquesta demanda?

Òbviament no, nosaltres intentem cobrir les demandes de les persones que arriben a Càritas, però sabem que hi ha molta gent que no ve o no pot arribar.

 Òbviament, hem de ser conscients que no podem arribar a donar totes les respostes. 

Disposeu de suficients voluntaris per cobrir tota la demanda?

Càritas està format majoritàriament per voluntaris, però en certes feines molt específiques, com l'acompanyament pedagògic, és necessari contractar persones. A vegades cal aquesta especialització.

Amb la pandèmia hi ha hagut un augment de gent necessitada, i pel que respecta als voluntaris, hem vist un relleu generacional. Això ha donat l'oportunitat a gent que mai s'havia plantejat fer voluntariat i que conegués la institució. En aquest sentit, no és que hàgem incrementat el nombre de voluntaris, sinó que s'ha fet un relleu generacional.

Tenim una aposta pels joves per incorporar-los i implicar-los al projecte. Parlem d'una institució dirigida per persones grans i necessitem incorporar la iniciativa i creativitat juvenil.

Càritas compleix amb moltes funcions socials, la més coneguda potser és l'ajuda alimentària. Quines altres ajudes oferiu a la societat?

Càritas històricament és coneguda pels aliments, però no és l'única funció que compleix. Disposa de diferents programes per cobrir les necessitats bàsiques. Trobem ajudes econòmiques no només per roba o menjar, sinó per facilitar el transport, recerca de feina, ajudar a pagar casals d'estiu o activitats extraescolars.

Un primer bloc de cobertures bàsiques s'engloba en 3 àmbits o programes vinculats a la formació d'infants a primària i secundària. També hi ha un programa laboral, per ajudar a facilitar oportunitats laborals per a aquells que ho sol·licitin. Addicionalment oferim ajudes a l'habitatge per a aquelles persones que no poden pagar un lloguer. Després tenim programes de voluntariat o sensibilització.

Creieu que des de les institucions us donen el reconeixement que mereixeu?

Creiem que creix de mica en mica. Nosaltres no busquem el reconeixement ni molt menys, però sí que és cert que moltes vegades quedem molt a contracorrent. Costa que l'administració reconegui tota aquesta feina.

En l'esfera pública, en ser una entitat de l'església, costa més percebre aquest reconeixement en l'àmbit social. 

Els alcaldes o gent vinculada a l'administració, sempre agraeixen la feina de Càritas, en administracions més grans és diferent.

Per acabar, amb quins projectes futurs treballeu a la comarca?

En general no tan sols al Baix Llobregat perquè el nostre àmbit d'acció és molt més ampli. Una de les nostres noves campanyes és la targeta moneder, on la persona en possessió de la targeta pugui anar a comprar els aliments o necessitats que necessiti, eliminant la típica bossa d'aliments bàsics que s'entrega. És a dir, la dignitat de la persona passa perquè ella pugui triar de certa manera com ha de viure. Ha de poder comprar com qualsevol de nosaltres.