M’estimo Cervelló

Tanco els ulls. Aspiro l'aroma agradable de la farigola a la tardor. L’olor de terra mullada em produeix una amable sensació d'alegria. Passejar per les muntanyes de Cervelló m’omplen el cor de joia. 

És un petit gran municipi, on la màgia s'estén des de la vida de les entitats a la germanor dels veïns en cada activitat, en cada festa, en cada esdeveniment. 

Un poble amb somnis, amb il·lusions, que cerca sempre l’excel·lència.

Si algú em preguntés amb que em quedaria de Cervelló...

pensaria i faria un recorregut mental...

Recordaria com s’estan fent els col·lectors, tan necessaris per tenir cura del medi ambient. Els camins escolars. La restauració de la capella del castell i els treballs arqueològics d’aquesta joia patrimonial. La millora de l’escola bressol. El canvi de gespa al camp d’esports. La construcció de la marquesina i el canvi de reg. Les noves pistes de petanca. La permeabilitat amb passos de vianants al carrer Major. La rotonda entre Torre Vileta i Granja Garcia. La pacificació del trànsit a tot el municipi. La millora i l’ampliació del parc de la Timba. Les franges de protecció contra incendis i les actuacions permanents de la brigada forestal. El pont de la Resclosa. L’street workout. L’skate parc... 

Podríem també pensar en els projectes en marxa per ampliar les pistes de pàdel. El nou rocòdrom a la zona de Ceraqua. El projecte dinamitzador a les caves Rondel, ara de Bonpreu. La nova deixalleria. La nova senyalització direccional. El nou pas segur de la Resclosa. La connexió de l’Ateneu amb la Timba a través del torrent de la Maladona. La millora del carrer Frederic Soler Pitarra. L’habitatge social que aconseguirem a la Bòbila,  l’antiga Paperera o Cal Bonastre. La millora d’il·luminació a tot el municipi... 

Però finalment em quedaria amb la seva gent. Amb les persones que donen vida al Festival d’estiu a Santa Maria de Cervelló, amb el Festival de Cinema Natura, amb les exposicions a la Biblioteca i a Cal Badia, amb les xerrades, amb les excursions i la descoberta de la pedra seca, amb els somriures de la fira, amb la neteja d’espais naturals, amb l’aplec de Sant Ponç i de Santa Maria, amb els balls, amb el xou, amb les estrenes teatrals, amb les finals d’infart al pavelló o al camp d’esports, amb la nostra emissora. Amb els corredors de la Pota Roja, amb els jugadors d’escacs, amb els passejants, amb els artistes, els historiadors, els exploradors, els comerciants. Amb els veïns i veïnes, amb els amics i amigues. Els que donen llum i poesia a un municipi que encanta per com és i que enamora per la seva gent.

Per això i tantes i tantes coses que no entren en tan poques línies, m’estimo Cervelló.