​Emergència climàtica al Baix Llobregat

Article escrit per Lluís Carrasco Martínez. Llicenciat en Història. Delegat de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic al Baix Llobregat. Soci del CECBLL.

El canvi climàtic ja és aquí, estem en situació d’emergència climàtica. Tenim fites ineludibles per tal  d’evitar morts prematures per contaminació i mitigar les conseqüències de l’escalfament. Som davant d’un repte que comporta una profunda evolució dels nostres hàbits, hem de canviar de comportament per evitar el canvi del clima, ens queda poc temps per poder fer-ho.

En un article recent Joan Herrera comenta, arran de la cimera del COP25 celebrada a Madrid:

“A l’habitació ja hi ha entrat el foc, els informes climàtics apunten que 2019 serà un any rècord en temperatures, i els magres resultats de la cimera evidencien la desconnexió que existeix entre la majoria dels governs del món i la ciència”. Des de la ciutadania, des de la base social i amb el municipalisme podem emprendre accions decidides a favor de la sostenibilitat.

A la ciutat de Barcelona, a les seves rondes i a diferents municipis s’ha començat a declarar l’emergència climàtica i es prenen mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic. La comunitat científica ens adverteix de l’enorme risc i de la necessitat d’elaborar plans d’acció per a la seva mitigació o, en el pitjor dels casos per a l’adaptació. Des de l’expertesa se’ns insisteix en la necessitat d’emprendre accions decidides per evitar uns efectes indesitjables sobre la vida al planeta tal com la coneixem.

Les mesures que convé emprendre van bàsicament en 3 direccions:

1 – Salvaguarda del medi natural i del verd urbà i millora del seu manteniment.

Per preservar el medi natural, cal en primer lloc millorar el manteniment del conjunt d’espais naturals, Collserola i muntanyes del Baix. La cura d’aquests entorns ha de ser útil per mitigar els efectes de la sequera i prevenir-ne els incendis forestals.

També cal treballar de valent per a minimitzar el riscos d’inundació del riu, de les rieres i dels torrents. Les polítiques públiques encaminades a que en el territori disposem de les inversions necessàries i d’un  acurat manteniment del cicle de l’aigua ens disposaran a afrontar en bones condicions els reptes climàtics que tenim damunt la taula.

El Parc Agrari és un polígon d’activitat econòmica i de producció d’aliments; alhora també és un bé natural que actua a favor del clima, les decisions de la tipologia de conreus tenen efectes positius sobre el clima. Cal continuar protegint el Parc Agrari i si s’escau, ampliant-lo. La protecció d’aliments en la proximitat és un dels reptes de la sostenibilitat.

Cada un dels municipis de la comarca pot contribuir en la lluita contra l’escalfament, tot potenciant plans de verd urbà que permetin triplicar la massa foliar existent, creant noves zones d’ombra urbana.

2 – Transició Energètica apostant de manera decidida per les energies renovables.

Sens dubte un dels majors productors de contaminació i CO2 és el consum d’energia, per aquesta raó és fonamental abordar polítiques innovadores en matèria d’energia impulsant la Transició energètica, tot començant per promoure les energies renovables i fomentant l’autoconsum.

Les administracions públiques han ser exemplars i decidides, tot  apostant per l’estalvi energètic  als edificis i tota mena d’installacions, així com en l’enllumenat públic. La millora dels aïllaments dels edificis és ja un objectiu a curt termini.

És possible i necessari  invertir en sostres fotovoltaics, treballar la complicitat pública i privada, fent grans superfícies d’installacions per a la producció d’energia fotovoltaica a les nostres ciutats i viles, tant en edificis públics, com habitatges privats, comunitats i polígons industrials. Les sinergies que ja es donen a l’Àrea Metropolitana haurien de fer possible la creació mancomunada de plantes  de  producció d’energia solar.

3 – Mobilitat sostenible i lluita contra la contaminació atmosfèrica.

El manteniment de l’activitat industrial de la nostra comarca implica la seva modernització i l’aplicació d’aquelles mesures d’autocontrol i vigilància que minimitzin qualsevol impacte sobre la salut de les persones i del medi.

Impulsar un model de mobilitat sostenible comporta emprendre accions concretes en favor de modes de transport sostenibles i de transport públic així com  la disminució dràstica de l’ús del cotxe privat.

En aquest sentit  a més de les zones de baixes emissions ja en actiu a Barcelona i a les rondes, en tots els municipis del Baix Llobregat s’han d’establir zones d’exclusió del trànsit i donar preferència als modes de mobilitat sostenibles, és a dir, anar a peu, en bicicleta, mitjans de mobilitat personal elèctrics i el transport públic.

Tots els municipis haurien d’establir polítiques clares en:

• Disminució de l’ús del cotxe: els carrers per a les persones.
• Foment de l’ús de la bicicleta creació d’itineraris segurs de bicicletes i creació d’una veritable xarxa connectada a nivell comarcal.
• Regulació de l’ús dels nous modes de transport individual elèctrics.
• Regulació dels nous tipus de distribució urbana, especialment l'e-comerç.

Per fer-ho possible cal apostar de manera molt més decidida per millorar i optimitzar el transport públic.  En aquest sentit la recent millora tarifària que ha situat a la zona de tarifa plana 1 a molts municipis de la comarca, i els recents canvis tarifaris creant la  T-Usuari  i abonaments de fidelització més econòmics, són una bona eina per assolir que molts més ciutadans i ciutadanes  es passin al transport públic.

Cal però treballar encara a curt termini en molts fronts:

• Millorar la freqüència de pas dels trens de rodalies ara que el soterrament a Sant Feliu de Llobregat ho farà possible. Cal també crear una connexió des de l’Hospitalet de Llobregat amb la comarca del  Vallès Occidental.
• Reformular la xarxa d’autobusos i ambientalitzar  la flota.
• Destinar els recursos existents a infraestructures de transport públic eficaces i realitzables a curt termini, no a les obres faraòniques grans consumidores de recursos econòmics.
• Ampliar la xarxa de tramvia, fent-lo més eficaç i ràpid: Connexió T-3 per Laureà Miró, extensió a Molins de Rei i connexió amb FCG a Sant Vicenç-Pallejà.
• Realitzar de manera urgent de nous carrils Bus-Vao a la B-23 , C-245 i C-31  i nous serveis de Busos ràpids (BRT) mitjançant la reordenació de serveis  seguint l’exemple de la xarxa octogonal de Barcelona  i millorar les parades, especialment a la zona 2 metropolitana.

Com ens ha advertit  la Greta Thunberg, ens estem enfrontant a una possible extinció massiva de la vida humana si el ritme d’extinció es 10.000 vegades més ràpid del normal. Al voltant de l’any 2030, només d’aquí 10 anys, potser haurem arribat a un punt en el que desfermarem una reacció en cadena que possiblement suposi la fi de la nostra civilització.

No podem esperar i hem d’actuar ja des de cada un dels pobles de la comarca i a tot  l’entorn metropolità. El risc que vivim no es pot banalitzar  o actuem decididament  o simplement anirem patint de manera gradual els fenòmens naturals del canvi climàtic: desertització, focs forestals, pluges  torrencials, i altres fenòmens meteorològics.

Ara ens toca deixar les paraules buides enrere i passar als fets, des de les institucions però també cada un de nosaltres individualment o collectivament. De les nostres accions dependrà el nostre futur en aquest planeta.