Un primer de maig per la vida

No recordo cap lema d'un 1er de maig que portés com a element clau la paraula “vida”. La crisi sanitària global provocada per la pandèmia del Covid-19 és de tals dimensions que ens obliga a que al final tot es concreti en una qüestió de supervivència.

El virus és no sols la causa de la crisi, és també la conseqüència d'un sistema que ha menyspreat el seu entorn natural i la convivència amb la resta d'espècies que habiten el planeta, però no sols això, a menyspreat i sacrificat a la immensa majoria de la humanitat a costa de la supervivència del mercat i el capitalisme, és a dir l'hegemonia d'unes elits que finalment s'han convertit en una nova espècie diferent.

La situació que estem vivint es absolutament inimaginable i dramàtica. Mai viscuda. La paralització de la activitat econòmica i social per un confinament imprescindible com element central de la lluita contra el covid-19 provocarà sense dubte una situació dramàtica a la economia i al mon treball. De nosaltres, i sobretot de qui ens governen dependrà el benestar de les persones treballadores. Si aquestes, com va passar a 2008, son les que pateixen i paguen aquesta crisis, sense dubte es generarà una crisis social i política de dimensions extraordinàries. Es necessita un tomb absolut a les polítiques públiques i als objectius socials on en el centre estiguin les persones i la societat, i no el mercat i els beneficis de uns pocs. Això “vol dir rescatar a les persones”, frase utilitzada darrerament molt sovint. I això s’aconsegueix apostant clarament per lo públic, pels serveis públics, pel treball digne, pel repartiment just i equitatiu de la riquesa, per la igualtat, per la cura del nostre planeta, per protegir als mes dèbils, joves i gent gran, menors i dones, en conclusió on el centre de tot estiguin les persones individual i collectivament.

A l’àmbit laboral s’han pres mesures urgents a les darreres setmanes per socórrer a les persones treballadores en una situació d’aturada tècnica de la nostra economia i el mon del treball. Com a primera conclusió, es que si la debilitat del nostre sistema provocada per les reformes laborals de la darrera dècada, si els nostres serveis públics en general i els sectors de la salut i la dependència no haguessin estat atacats de la manera infame i cruenta, la nostra resposta hauria sigut millor, hi hauríem pogut respondre i afrontar-la amb solvència. La salut és un dret, la vida digne i la cura dels nostres avies i avis és un dret, el treball digne és un dret, la cura de la nostra salut al treball és un dret, enfortir-les i desenvolupar-les ha de ser un objectiu estratègic i fonamental per la nostra societat, mai més pot tornar a ser un negoci. No ens oblidarem dels responsables i culpables de tot això, dels autors de les retallades i dels seus còmplices.

Així doncs les nostres reivindicacions per aquest 1er de maig es sustenten en quatre eixos. En primer lloc lluitar pel treball digne, per salaris dignes i per les condicions de treball justes. Lluitar contra la precarietat és lluitar per la salut en el treball, la salut és un dret no un privilegi o un cost.

Lluitar més que mai per la igualtat entre homes i dones. Lluitar contra el canvi climàtic des dels nostres llocs de treball. Reivindiquem la recuperació salarial fruit d’una dècada d’espoli dels nostres salaris i condicions de treball. En segon lloc estem aquí per reivindicar lo públic, el paper de les nostres administracions, es el moment d’enfortir-les, el seu paper per afrontar amb garanties aquesta crisis es essencial. En tercer lloc hem de lluitar per les nostres empreses perquè això és també lluitar pel nostre treball. Les empreses a la nostre societat, al nostre país, no son només un negoci, son el espai on vivint, on transcorren les nostres vides, on ens desenvolupem com a dones i homes no nomes professionalment. Hem d’implementar polítiques amb mesures que garanteixin la seva viabilitat, hem enfortir el nostre teixit productiu. I en quart lloc, hem d’implementar i desenvolupar noves polítiques socials, reactivar les polítiques relacionades amb la dependència, de protecció als sectors mes desfavorits. Aquesta crisis a tret totes les vergonyes al sistema. La manca d’inversions publiques, les privatitzacions que han provocat grans expectatives de negoci pels especuladors son les responsables. Necessitem un nou gran projecte per les polítiques socials, per a garantir  la supervivència digna de les persones treballadores.

Aquest 1er de maig recordarem especialment a qui ha patit aquesta crisis de primera mà, a tots els morts i les seves famílies, seran als nostres pensaments. Després a les persones treballadores que han perdut la seva feina, que han patit l’exclusió i la precarització. A les víctimes de la violència masclista, dones i menors, aquest confinament s’ha convertir en un captiveri i calvari. De les persones treballadores que han garantit la producció i l’aprovisionament a la població dels productes de primera necessitat, sectors agroalimentaris, del camp, dels comerços d’aliments, farmàcies... De les nostres professionals de la salut i del món de la dependència, les residencies de gent gran, que han estat a primera línia i no ha defallit, patint directament l’afectació de la pandèmia. També de la nostra gent gran, un te la sensació, potser la convicció, de que els hem abandonat, que no hem lluitat prou per ells, ens han deixat en solitud i sense soroll. De les persones treballadores dels serveis públics  i dels sector energètic, no hi ha hagut restriccions en el subministrament energètic o d’aigua potable, els seus professionals l’han garantit. Als professionals de la seguretat pública i privada. Als serveis de neteja per garantir la nostra salubritat, castigats duran dècades per la precarietat laboral. A totes aquelles persones treballadores i empreses que des de el món de la industria i els serveis s’han reinventat en aquest procés, adaptant-se donant resposta a les necessitats immediates per produir elements essencials per lluitar contra el virus. Als que teletreballant amb mantingut les seves activitats superant les dificultats d’un mon del treball i una societat que no s’havia preparat suficientment per adoptar formules organitzatives com aquestes per mes que nosaltres ja havíem avisat que arribaria. A totes i tots, aquest de manera especial el seu 1er de maig.

Aquest 1er de maig no el farem des de la reivindicació al carrer, feia dècades que no passava això, no ho evita la repressió i la persecució que hem patit sempre, ens expulsa del carrer un virus, ho farem des de casa, des dels balcons i virtualment, amb el lema “salut, treballi justícia social, la prioritat es la VIDA”, aquesta serà la nostra lluita.

Carlos de Pablo Torrecilla

Secretari Comarcal UGT Baix Llobregat