La importància del contracte social en la lluita contra la desigualtat

Dintre del cicle de conferències ‘El Progrés en el segle XXI’, impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, al Palau Macaya de Barcelona ha tingut lloc el debat  ‘Per un nou contracte social contra la desigualtat’ on ha participat la vice-primera secretària del PSC, vicepresidenta segona del Parlament de Catalunya i membre del Patronat de la Fundació Rafael Campalans, Eva Granados, i l’economista, Antón Costas.

@FomentTreball

Ambdós han abordat diverses qüestions com la necessitat de renovació del contracte social, la COVID-19 i les desigualtats, el preu de la igualtat, el paper de la política per combatre la desigualtat o la qualitat democràtica. La trobada l’ha introduït el president d’Agbar, Àngel Simon, i l’ha moderat el filòleg i escriptor, Jordi Amat. Aquesta xerrada és la segona de sis que s’aniran succeint en els pròxims mesos.

Tenint en compte el context actual, les sis trobades emmarcades en el cicle ‘El Progrés en el segle XXI’ pretenen posar el focus en què sense una lluita decidida contra les desigualtats, el progrés econòmic, científic, tecnològic i cultural no serà possible al segle XXI. La Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment creu que els objectius de desenvolupament sostenibles ODS 2030, que s’estableixen com a factors clau en la lluita contra la pobresa, la fam, la salut, l’energia, la lluita contra el canvi climàtic o la producció i consum responsable, ens posen sobre la pista que no serà possible mantenir l’ideal de progrés sense una agenda social capaç d’abordar el problema de les desigualtats.

Al llarg de tot el cicle de conferències és l’economista, Antón Costas, qui ha dialogat i dialogarà amb les veus més autoritzades de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural.  L’objectiu és abordar amb tots ells la relació directa en progrés i la lluita amb la desigualtat social. Xerrades que, des de diferents angles polítics i socials, busquen la recuperació de valors cívics com la solidaritat, la fraternitat, la collaboració o la cooperació per fer front als reptes que tenim com a societat per encarar el futur.

LA IMPORTÀNCIA DEL CONTRACTE SOCIAL PER COMBATRE LA DESIGUALTAT

El president d’Agbar, Àngel Simon, que ha fet la presentació del debat, ha afirmat: “En moments de complexitat com l’actual, és fonamental impulsar el contracte social per combatre la desigualtat, que estableixi les bases de com ens hem de relacionar com a societat, amb el paper fonamental de les empreses, en collaboració amb les administracions i amb la implicació de la ciutadania”.

Durant la seva intervenció, Eva Granados, ha destacat que “la desigualtat és un mal negoci no només per a la cohesió social, sinó també per a l’economia, ja que els problemes que es deriven d’ella resten eficiència al país i, per extensió, perjudiquen a tots els seus ciutadans”. 

Ha afegit que “la pandèmia del COVID-19 ha fet que molts ciutadans es vegin davant del mirall i prenguin consciència que els reptes actuals i de futur no es poden resoldre des de la individualitat, sinó que cal apostar pel col·lectiu”. 

En aquest sentit, ha assenyalat la formació i l’accés a l’habitatge com alguns dels àmbits en què, a parer seu, és més urgent actuar per evitar que la pobresa s’enquisti en determinats sectors de la societat. En el cas de la formació ha detallat que és la base de la igualtat d’oportunitats i a la vegada la palanca d’accés a ocupació de qualitat, el que per extensió beneficia als sectors productius. En el cas de l’accés a l’habitatge, ha dit que és un dels principals problemes que arrossega Espanya i una font d’exclusió social.

Per part seva, l’economista, Antón Costas, ha subratllat que el contracte social hauria de veure’s com la forma en com es reparteixen els riscos de viure en una societat d’economia de mercat. “En les pròximes dècades hem de buscar un repartiment equilibrat entre individus, empreses i estat”. A més, ha dit que la desigualtat és un dissolvent poderós que desdibuixa el contracte social que ha d’haver-hi en una societat. En aquest sentit ha afegit que “no podem afrontar la desigualtat només a través d’una redistribució de la riquesa més forta, sinó que cal capacitar a la gent jove perquè canviï les seves habilitats a mesura que canvia la producció”. Per últim, ha destacat que si volem afrontar la lluita contra la desigualtat i actualitzar el contracte social es necessària una nova mentalitat i establir conceptes nous com per exemple inversió en comptes de despesa, i dur aquest pensament a gran part dels projectes socials.

Aquest diàleg ha servit per continuar reflexionant sobre aquesta qüestió però des d’una altra perspectiva. S’ha vinculat la necessitat de renovació del contracte social, prenent com a punt de partida a qui el va definir l’any 1762, el pensador il·lustrat Jean-Jacques Rousseau. El tipus de contracte que ell defineix és el que hauria de possibilitar a l’individu viure lliurement en societat, però aquest no és encara un contracte vinculat a la nostra noció d’igualtat. Serà amb el pas del temps, i aquest temps és el del desplegament de la industrialització i també del conflicte social en les seves múltiples formes, quan aquella idea inicial de contracte social s’anirà eixamplant fins a anar-hi integrant, a banda de la llibertat, també la noció d’igualtat.

La Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials posa en relleu que aquest procés d’integració és el que a la fi va configurar l’Estat del Benestar tal com el coneixem. Un estat que, segons la tesi de Tony Judt, van configurar polítics de militància democratacristiana durant el moment socialdemòcrata posterior a la Segona Guerra Mundial. Un estat que va universalitzar, fonamentalment, l’ensenyament, la sanitat, les pensions i el subsidi d’atur. També destaca que va ser gràcies a aquesta universalització que, a diferència del que havia passat fins aquell moment, amb unes conseqüències tràgiques, les classes mitjanes van relligar-se a les institucions de la democràcia liberal, consolidant-se així un dels períodes d’estabilitat més llargs de la història europea. Un període durant el qual l’hegemonia econòmica occidental gairebé no va ser disputada. I no com ara que, des de la ressaca de la crisi del 2008, intensificada per la de la COVID-19, a molts països d’Occident les classes mitjanes es van distanciant d’aquelles institucions. La Societat Barcelonina destaca també que no ho fan perquè sí. Ho fan, probablement, perquè han percebut que el contracte, ni que fossin només algunes de les seves clàusules, s’anava rescindint en parallel a l’augment progressiu de les desigualtats. A més, considera que allò que està progressant són les desigualtats, no el benestar. I en la mesura que l’Estat del Benestar s’aprima, el contracte social s’afebleix.