Adrià Camino (Endavant Castellví): “No veig la motivació d'ampliar el polígon industrial de Castellví o tenir més industria”

Adrià Camino es va convertir en alcalde del municipi de Castellví de Rosanes el 2019, després d'entrar per primera vegada al consistori municipal, sense haver estat prèviament regidor, càrrec pel qual passen molts dels alcaldes abans d'arribar al màxim lloc de responsabilitat de l'administració local .

El seu cas és peculiar, ja que després d'un breu pas per l'Ajuntament de Martorell com a tècnic de comunicació, Camino va ocupar un càrrec d'auxiliar de l'àrea de cultura i Turisme de l'administració de Seyðisfjörður, un petit municipi dels fiords orientals d'Islàndia de la regió d'Austurland, amb menys de 700 habitants.

Ara a Castellví de Rosanes ha d'afrontar diferents reptes com ara el nou plantejament urbanístic, el creixement del poble a nivell poblacional o la instal·lació d'una comunitat energètica amb plaques fotovoltaiques, entre d'altres.

A quins desafiaments us heu enfrontat els darrers quatre anys a Castellví?

El principal, evidentment, i el que tothom ha patit ha sigut la pandèmia. Aquest va ser el més greu i que ens va agafar tots amb el peu canviat. De fet, jo vaig entrar de primera vegada, no havia estat regidor i uns 4 o 5 mesos després de començar a mesurar la temperatura de l'ajuntament ens ve la pandèmia, ens ho canvia tot, ens canvia sobretot les prioritats que teníem durant aquests quatre anys. Ens ha canviat absolutament tot el que teníem previst. Ja teníem alguns desafiaments i reptes a fer i a intentar solucionar. Ens ho va capgirar completament tot.

Pandèmia, Guerra a Ucraïna i increment de preus. Com heu gestionat totes les situacions complicades?

El problema principal amb la guerra d'Ucraïna en concret, va ser el fet de la revisió de preus dels contractes que teníem. Just en aquell moment, de fet, com no vam poder avançar en, entre moltes altres coses, pel tema de la pandèmia, estàvem amb moltes obres públiques fent-se: asfaltant carrers a urbanitzacions, temes d'aigua o de clavegueram, entre d'altres. Al final ho vam poder aguantar força bé. Sí que és veritat que vam haver de fer una revisió de preus en un contracte concret, però la resta, com el decret que vam fer establíem molt bé quins eren els costos que s'augmentaven i quins no, no ens va suposar tampoc un gran problema. Sí, és cert que en el moment va ser bastant preocupant perquè ens vam preocupar moltíssim, però al final els efectes reals no van ser no van ser tan greus.

Durant aquests últims quatre anys, quines institucions supramunicipals creu que han estat més a prop i més al costat de Castellví?

Hem tingut molt de suport, en primera instància, del Consell Comarcal perquè és la més propera, i en segona instància de la Diputació de Barcelona. Vull recalcar una mica el tema del Consell Comarcal, perquè a vegades segons en quines comarques, sembla que és un ens que està per allà al mig i que la ciutadania potser no acaba d'entendre el perquè existeix. Especialment, jo m'he endut una grata sorpresa de l'ajut que hem tingut, sobretot en moments de complicats de la pandèmia per part del Consell Comarcal. La Diputació està clar que està, que sempre ens ajuda i que moltes coses de les quals fem en el municipi no les podríem executar sense el seu suport. Però el Consell Comarcal jo diria que ha sigut la meva sorpresa del mandat.

I quines, per contra, creu que han estat més allunyades?

La que ha estat més allunyada, evidentment, és la Generalitat, però està més allunyada perquè al final és una administració diferent i és la que està més lluny al final. El Consell Comarcal la componen els ajuntaments, la Diputació de Barcelona, els diputats són els regidors i està per ajudar els ajuntaments. La Generalitat té altres competències i va amb les seves històries. El contacte és més complicat, però sí que és cert que evidentment hem tingut suport de la Generalitat també en temps de pandèmia, sobretot, en sanitat i educació, on ha estat molt ficada. Però sí que és cert que la relació no ha estat tan directe.
 

En aquest mandat com a sigut la relació amb la resta de grups polítics que hi ha?

Bé, jo diria que ha sigut bona. També és cert que el fet de ser un municipi petit, al final tots ens coneixem, i llavors vulguis o no, sempre tenim contacte no només a l'ajuntament, sino fora de l'ajuntament. Llavors jo diria que ha sigut bona.

Si guanya les eleccions, preveu parlar amb tots o hi ha algun amb el que no està disposat a parlar?

Sí, de fet ja ho vam fer el mandat anterior. De fet, ens vam reunir amb tots els grups i vam obrir la possibilitat que tothom entrés a govern. Al final no va poder ser i molt probablement, doncs depèn com surtin les coses perquè evidentment passem de nou regidors a 11. No sabem si hi haurà més grups polítics, però sí, la idea és sempre treballar en conjunt.

Per què es presenta Adrià Camino a la reelecció com a alcalde de Castellví de Rosanes?

Em presento perquè hi ha moltes coses que no hem pogut executar. La veritat és que quatre anys ja diuen que són pocs per acabar de fer els projectes. Normalment, quan entres els dos primers anys estàs executant coses que et venien donades del demandat anterior, durant el segon i el tercer any comences a preparar el que tu portaves al programa, i al final, t'adones que s'acaben d'executar en el mandat posterior. Llavors, per acabar els serveis que tenim, i en especial, un que em fa especial il·lusió, que és la comunitat energètica que volem implementar al municipi. Vam dir, bueno, doncs tirem endavant, i intentem acabar aquests quatre serrells que bàsicament serien els més greus i importants, que serien: la comunitat energètica, l'execució del clavegueram de la urbanització de Can Sunyer i Valldaina, que és una urbanització on viu al voltant del 40% de la població, i encara no té el clavegueram, perquè són urbanitzacions que es van fer als 60 i 70, que es van desenvolupar, però no es va acabar de fer tot el servei. Estan amb suspensió de llicències, i és un tema que s'ha de solucionar, que tenim molt encetat, però que hem d'acabar de posar el punt final. 

L'altre tema, que també em fa voler-me presentar una altra vegada és el fet del planejament urbanístic. Tenim un planejament de l'any 83. Ha plogut molt des de l'any 83. En aquest planejament crec que en el poble hi havia una sis-centes persones i ara són més de 2000. Hem de tornar a pensar com volem que sigui el poble d'aquí 20 o 30 anys. És una de les coses que em fa especial il·lusió, poder posar el meu granet de sorra.
 

A banda de ser desitjos, aquests són també els principals reptes del municipi en els pròxims anys?

Reptes diríem que especialment el clavegueram i el planejament urbanístic. El tema de la comunitat energètica és més un afegit. Ja no és un repte només del municipi, sinó que és un repte global, perquè és la transició energètica. Però els que diguem-ne que són específics i especialment del municipi serien aquests dos.
 

Respecte a la comunitat energètica, que aportarà a Castellví en el cas que s'acabi implementant i desenvolupant tot el projecte?

La idea és ara en una primera fase, el que faria més subministració a les cobertes dels edificis municipals que posaríem en una primera instància, plaques fotovoltaiques, és a dir, energia solar. El primer que faria seria cobrir els consums municipals, però els projectes que tenim plantejats generen molta més energia de la que necessita l'ajuntament. La idea és poder compartir aquesta energia amb els veïns. Això seria la primera fase, primer com un servei públic, és a dir, una base de convocatòria en el que la gent demanaria 2, 3, 4 quilowatts, o els que fossin, a un preu molt reduït. Bàsicament, aquest preu seria per poder mantenir la instal·lació. I una segona fase ja seria crear una tercera figura jurídica, que és segons el que marca les directives europees, doncs ja seria més amb participació oberta, voluntària i democràtica. Això és bàsicament per fer que els ciutadans siguin partícips d'aquesta transició energètica i no només les companyies elèctriques o les administracions.

Castellví és un municipi que no té grans connexions de transport públic amb la resta de municipis de la comarca. Teniu algun plantejament per solucionar-ho?

Tenim una part del municipi com són la urbanització de Can Soler i Valldaina, on ja ho tenim resolt. És una urbanització que queda molt lluny del nucli urbà, però molt a prop de Sant Andreu de la Barca i allà sempre hem tingut una línia de bus regular. Ara, l'any passat es va començar a aplicar una línia de servei a demanda, i es van ampliar parades. Es treu el concepte de què a una hora determinada passarà el bus per la parada X, i es passa a un concepte de dir "jo necessito agafar el bus" i amb una aplicació mòbil el demanes, o si no tens aplicació mòbil ho pots fer per una trucada, i llavors et diuen quant de temps trigarà a passar el bus per la parada més propera que és la que hagis seleccionat. Això ha fet que la parada de bus regular, que la gent l'utilitzava, però molt poc, s'ampliessin molt els horaris. Aquest sistema jo crec que ha funcionat molt bé. 

Crec que és un sistema que es pot arribar a posar en altres parts del municipi. És una mica amb la línia amb què estem treballant. Sí que és cert que en aquesta part del municipi és més complicat perquè la línia regular que tenim no és una línia entre dos municipis, sinó que hi ha 7 municipis més i canviar qualsevol horari és complicat, però seria la línia que jo intentaria batallar amb la Generalitat perquè ens l'acabessin concedint.

I heu iniciat algun tipus de conversació, amb la Generalitat o altres organismes?

Sí. El que passa és que amb la Generalitat en concret, ara mateix, fa com una ruta circular i hi ha dos cursos. Ens van fer una enquesta sobre quines necessitats tenien els municipis i amb les necessitats dels diferents municipis, es va acabar aprovant el fet que posessin un tercer bus, amb una línia regular. Bàsicament reduiríem el temps d'espera. És a dir, passaria més vegades per aquí. Si no hi ha aquest tercer bus, no es pot ni plantejar el fet de fer bus a demanda perquè el terreny que cobreixen dos busos és molt gran. Aquest bus sí que està aprovat, però a dia d'avui encara no està implementat. No tinc informació de quan s'implementarà. És una cosa que té la Generalitat allà i en algun moment suposo que arribarà. Quan arribi, llavors és quan hem d'intentar canviar el sistema.

Has parlat també abans del nou pla d'urbanització de Castellví, que està vigent des de 1983. Quines són les principals línies per les quals creieu que ha de desenvolupar-se aquest nou pla?

El problema principal que hi ha és que estem a la segona corona metropolitana, és a dir, no estem a l'AMB, però notem la pressió. És com dels primers pobles que hi ha després de l'Àrea Metropolitana. Quan l'Àrea Metropolitana fa una moratòria i cada vegada viu més població, al final orgànicament, la gent fuig de la zona perquè no hi ha lloguers, costa aconseguir habitatge, etcètera. Nosaltres ja estem començant a agafar la pressió, de fet, quan vaig entrar a l'ajuntament érem 1870 habitants aproximadament a gairebé quatre anys més tard, som 1100 habitants. Això vol dir que gairebé hem incrementat la població en un 20%, que és una bogeria per nosaltres. 

El problema és que el tema de la construcció està limitada pel planejament. Això vol dir que cada vegada hi ha menys parcel·les buides on es pot arribar a construir. El que s'ha de plantejar en aquest el planejament és determinar si volem créixer o no volem créixer, i si volem créixer, cap a on hem de créixer. Això és important que ho fem nosaltres abans que la Generalitat ens exigeixi fer-ho, perquè la Generalitat té aquesta potestat de dir que un poble que té una corba de creixement, no el pots deixar bloquejat. És a dir, en algun punt, amb un pla territorial de la Generalitat, et pot dir 'escolta'm que ja toca començar a ampliar-ho això'. 

Llavors, abans que passi, és millor que nosaltres decidim cap a on i que ho fem, sobretot, d'una manera progressiva. És a dir, que no ens diguin que hem d'ampliar habitatges per 1000 habitants i haver de construir a saco. Doncs no, i així penses que durant els propers 30 anys en vas ampliant a poc a poc, i aquesta pressió d'aquests 1000 habitants de més, com a mínim, ho fas progressiu i cap a on vols que vagin.

I aquestes possibles noves habitatges, es preveu des de l'Ajuntament que siguin d'habitatge protegir i de construcció pública?

Nosaltres en ser un municipi de menys de 3000 habitants no tenim obligació de tenir habitatge dotacional públic. El que passa és que sí que és cert que, per exemple, l'última vegada que es va fer un pla parcial, l'ajuntament té unes parcel·les. Aquestes parcel·les, en aquest cas, per exemple, no es va acabar de desenvolupar i no s'ha construït. Existeixen les parcel·les i es podria construir, però no s'ha fet. La idea seria que en aquests punts, a les parcel·les de l'ajuntament ho poguéssim arribar a fer. Més que res, per un tema molt important que tenim al municipi, perquè com cada vegada hi ha més gent, cada vegada hi ha menys habitatges i el jovent ha de marxar del municipi perquè els preus estan disparats. Això fa moltes vegades que, quan t'independitzes, si vius en aquest municipi, has de marxar a un altre municipi, i amb el temps, quan ja tens la teva estabilitat econòmica, molta d'aquesta gent intenta tornar a viure. El fet de poder facilitar aquest traspàs, doncs estaria molt bé.
 

Ha parlat també de l'increment de població. Teniu algun pla especial per continuar creixent en població o és una qüestió que no esteu ara mateix preocupats?

Ara mateix no és tant un problema, però sí que ho serà en el futur. Per això que deia que el planejament s'ha de valorar cap a on s'ha de créixer i fins a quin punt, perquè l'important també és mantenir l'esperit del poble. Evidentment, no es pot convertir això en una gran ciutat. Això està claríssim. De moment l'increment de persones que hem tingut ha estat en la majoria dels casos perquè tenim urbanitzacions que havien sigut segones residències i que al final han estat heretades pels fills o nets dels propietaris. Aquestes cases ja existien, però no estaven empadronats. Ara s'han convertit en primeres residències i s'han empadronat, el que ha fet augmentar la població. De moment encara tenim marge, però sí que és cert que cada vegada menys.

I en quin sentit pot créixer industrialment i en la creació de llocs de treball perquè no es converteixi en una ciutat dormitori?

Nosaltres tenim un polígon, però és un polígon molt modest. Sincerament, a nivell personal, no veig la motivació de per què Castellví ha d'ampliar el seu polígon industrial o ha de tenir més indústria. Ja tenim molts pobles al voltant, com Martorell, Abrera o Sant Andreu de la Barca, que ja tenen indústria i que literalment estan a 10 minuts en cotxe. Aleshores, aquest tampoc seria tant el problema. De fet, si mires les dades de l'atur no són dades exageradament altes. L'atur tampoc és un problema en el municipi en comparació amb altres municipis. Aleshores, aquest tampoc és un tema que jo plantejaria.

En l'àmbit mediambiental, com ha de desenvolupar-se Castellví per relacionar-se també de forma equilibrada amb l'entorn natural que l'envolta?

Gairebé el 80% del municipi és muntanya. Aquesta muntanya no es pot urbanitzar i seguirà sent muntanya. Si el poble ha de créixer, ho haurà de fer cap al riu, que és cap a on tenim una miqueta el pla. És per on s'havia començat a plantejar el creixement als últims anys. El polígon industrial, de fet, ja es va fer en aquella esplanada.