El Bisbat de Sant Feliu pendent de l'elecció del nou Abat de Montserrat
El Monestir de Montserrat pertany a la diòcesi del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Monoestir de Montserrat/ @EP
El Monestir de Montserrat pertany a la diòcesi del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Per aquest motiu des del Bisbat es segueix amb atenció el procés d’elecció del nou Abat de Montserrat previst pel proper mes de setembre.
El fins ara abat, Josep Maria Soler, va complir els 75 anys el passat dia 13 d’agost i va presentar la renúncia davant la congregació tal com estableix la regla de Sant Benet. Soler ha estat abat durant els últims 21 anys. Va professar com a monjo de Montserrat en 1975 i va ser ordenat sacerdot en 1980. Va ser triat com a abat al maig de l'any 2000 per a substituir a Josep Maria Bardolet. Soler, no obstant això, seguirà en funcions en el càrrec fins que sigui designat el seu successor.
L’elecció del nou abat tindrà lloc durant el mes de setembre en una votació supervisada per l’abat president de la Congregació Subiaco-Montecasino, de la que depèn Montserrat després de la Diada Nacional. Podran participar en la votació els 60 monjos de la comunitat així com els de Santa Maria del Miracle, a Riner, al Solsonès, i els de Sant Miquel de Cuixà, a Codalet, a la Catalunya Nord.
El nou abat serà elegiten votació secreta i sense candidatures prèvies. Tots els monjos menors de 75 anys poden ser candidats però no poden fer campanya per intentar obtenir el càrrec. Soler portava 21 anys com abat de Montserrat. Serà una votació presencial –els monjos que no siguin físicament al cenobi no hi podran participar–, en la qual participaran 55 monjos. Els postulants i noviciats no tenen dret a vot. La majoria dels monjos resideixen a Montserrat mateix, però n'hi ha també als monestirs associats de Cuixà i el Miracle, i a Roma, Andorra i fins i tot a l'Àfrica, cas del monjo Sergi d'Assís Gelpí.
ELS CANDIDATS DE LES TRAVESSES
León Arboleda haurà de ser present a la votació final, tot i que n'hi haurà una de prèvia, de caràcter merament orientatiu, per veure quins són els candidats més ben situats. Sense que es pugui descartar una sorpresa,a prioriels dos noms amb més possibilitats són els pares Ignasi Fossas Colet (Aiguafreda, 1960) i Manel Gasch Hurios (Barcelona, 1970). El primer és l'actual prior i el segon el majordom-administrador. Són dos càrrecs clau per a la governança del monestir.
Fossas i Colet/ @EP
Ignasi Fossas i Colet, nascut a Aiguafreda el 1960, és llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina (Hospital Clínic) (1977-1983). Exercí de metge fins que el 1986 ingressà al Monestir de Montserrat, on començà la formació en teologia, que completà amb la llicència en Litúrgia al Pontifici Institut Litúrgic de Roma (1993-1996) i un Diploma en Arxivística a l’Arxiu Secret Vaticà (1995).
Professà el 3 de setembre de 1988 (professió simple) i la professió solemne fou el 21 de març de 1992. Fou ordenat prevere el 30 de novembre de 2002. Des de 1996 és professor a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i a l’Escola Teològica del seu Monestir, i des del 2014 ensenya al Pontificio Istituto Liturgico de Roma. El curs 2006-2007 va participar en el Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE 1-2007) a l’IESE Business School (Barcelona).
Des de l’octubre del 2000 fins a l’agost de 2016 ha estat portaveu del monestir. També ha estat responsable de la Infermeria del monestir (1996-2000), secretari del P. Abat (2000-2005), majordom-administrador (2005-2011) i sots-prior (2007-2011). El dia 1 d’octubre del 2011 fou nomenat prior del monestir. Des del 2010 organitza cursos i fa conferències, preferentment a Montserrat, sobre l’aportació que pot fer la saviesa monàstica al lideratge, la gestió i les virtuts en les organitzacions.
Manel Gasch i Hurios, s'ha convertit amb el temps en un monjo important a Montserrat. Llicenciat en dret i teologia, va fer la professió solemne com a monjo el 2002 i es va ordenar el 2006. És professor de teologia dogmàtica a l'Escola Teològica de Montserrat. Se'l considera deixeble del monjo Lluís Duch, la figura intel·lectualment més prominent del cenobi dels últims anys, mort el 2018.
Fill d'una família de la burgesia antifranquista barcelonina, Gasch va tenir una infantesa lligada a la parròquia de Sant Ildefons, al barri de Sant Gervasi. La seva tasca com a administrador ha estat rellevant i, d'entrada, enfocada cap al millenari de l'abadia, fundada per l'abat Oliba al segle XI i que se celebrarà el 2025. Però amb la pandèmia, Montserrat, que té en el turisme la seva principal font d'ingressos, ha patit una dràstica davallada de visitants.
El nou abat, doncs, haurà de fer front a l'organització del mil·lenari en condicions més difícils de les previstes.
Escribe tu comentario