​El Síndic de Viladecans no va escalfar: va actuar com un àrbitre comprat

En el meu darrer article feia una crida al Síndic Greuges de Viladecans perquè arbitrés en el problema entre Ajuntament i l’Associació de Veïns del barri d'Hospital-Roca. I ho feia amb bona voluntat i amb la sincera creença que era possible, alhora que pensava que José Luis Nicolás seria capaç. Però no.

Va actuar com un home de partit que defensa, no ja els interessos del ciutadà, com és la seva obligació, sinó unes sigles de partit. Ni tan sols va exercir com a defensor de l'Ajuntament.

Aquesta afirmació no és perquè no actués davant la petició realitzada en l'article, encara que podia haver-lo fet d'ofici per aquest motiu, sinó per la resposta donada a la sollicitud escrita realitzada per la pròpia Associació. L'Associació va remetre un escrit al Síndic l'1 de juny sollicitant la seva intervenció per a reconduir la situació amb l'Ajuntament. El dia 5 de juliol el Síndic va comunicar a l'Associació que no admetia a tràmit la seva sol·licitud allegant que no podia acceptar-la per estar en tràmit en via administrativa.

Aquesta argumentació és una excusa per a no complir amb l'obligació que li assigna el nomenament en el càrrec. Segons el Reglament Orgànic del Municipi de Viladecans, més conegut per ROM i aprovat el 31 de maig de 2019, que és el reglament que regula, entre altres, el nomenament i funcionament de la figura del Síndic, en el seu Títol IV, article 24 punt 1 diu: “La Sindicatura Municipal de Greuges de Viladecans, defensora de les persones, és la institució que té com a finalitat vetllar, amb criteris de legalitat i d’equitat, pels drets fonamentals i les llibertats publiques dels veïns del municipi en relació amb l’actuació de l’Ajuntament i dels organismes que en depenen”.

La seva argumentació de no admetre-la per estar fins i tot en via administrativa només té com a allusió una informació que apareix en la pàgina web de l'Ajuntament, en referència o interpretació interessada, al que realment diu el ROM, on defineix en quins casos “no intervé el Síndic”. En ella dicta: no intervindrà en “Requeriments l’objecte dels quals estigui pendent de resolució judicial o de reclamació administrativa en tràmit”.

No obstant això, el reglament diu exactament el mateix però exceptuant això de “o de reclamació administrativa en tràmit”. Que fet i fet m'agradaria saber des de quan està redactat en la web d'aquesta forma, ja que el ROM, en el seu article 26 punt 6, només contempla no intervenir en temes sotmesos a resolució judicial. I en cap altre punt o article parla per a gens de reclamació administrativa, més enllà del que diu en el punt 2 del mateix article, que a més és contrari al que afirma el Síndic en l'argumentació per a no acceptar la sollicitud. Aquest punt afirma: “El síndic o síndica de greuges haurà de vetllar perquè l’Administració municipal resolgui dins de termini i en la forma escaient les peticions i els recursos que els veïns formulin o presentin a l’Ajuntament o als organismes que en depenen, i podrà actuar de mediador envers les parts enfrontades sempre que les parts ho consentin, o bé proposar fórmules d’acord”.

Realment sento veritable pena, en el personal, per la seva manera d'actuar i, en el polític, per l'injust de la decisió ja que no s'ajusta al que el reglament que regula la seva figura l'obliga. Segons el punt 2 de l'article 24 de ROM: “La Sindicatura Municipal de Greuges de Viladecans ha de complir la seva funció amb independència i objectivitat. No està subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i desenvolupa les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri”.

El no intervenir i donar arguments que no acaben d'ajustar-se al reglament va en contra, no ja només de la imatge personal de Nicolás sinó, de la imatge de la pròpia institució.

Per això crec i afirmo que hauria de “haver escalfat i sortit a jugar, en lloc d'actuar com un àrbitre comprat”.